Després de l'estada a les valls d'Adyr-su i Adyl-su acabem de remuntar la vall d'Azau per acostar-nos a l'Elbrus.
Terskol és el darrer poble de la vall ja que Azau es tracta d'un enclau turístic amb hotels i la base de l'estació d'esquí amb els remuntadors.
L'aclimatació ha anat justeta per les limitacions imposades pel règim rus, ara bé, estem molt il·lusionats amb les competicions que farem en aquesta vall i que de ben segur ens ajudaran a acabar-la.
Hi serem una setmana sencera, i es faran diferents competicions;
una d'skimo per parelles, una vertical a peu i la cursa reina a l'Elbrus des d'Azau amb 3300 metres de desnivell.
El set de maig és la cursa reina; hi ha gent del grup que hi participa i d'altres farem avituallament i suport logístic. Tot i que la meteo pinta molt malament es lleva un dia radiant i l'organització confirma que la cursa arribarà dalt de tot de l'Elbrus. És el dia.
A les vuit ja hem acabat les tasques de suport a la cota 3600, més amunt està prohibit, i enfilem al cim. Queden 2000 metres de desnivell.
La pujada a l'Elbrus si més no és peculiar; es tracta d'una traça directa retracada (si no els hi marxa la neu pel vent) fins la cota 4600 i a partir d'aquí un flanqueig ascendent fins el coll a 5400 metres. Aquest flanqueig normalment només té neu a la part que trepitja la gent, la resta també se l'endu el vent. Ara bé, aquests darrers dies ha nevat molt i tenim neu fresca a tot el recorregut, podem pujar fent llaçades ben còmodes fins el coll.
Al coll hi ha un tram més dret equipat amb cordes fixes, no fan falta, i els darrers metres per l'aresta ben ampla i innivada.
Un cop al coll però, el dia es tanca sobtadament, la boira, el vent i la neu apareixen tot fent que la temperatura baixi sobtadament fins els -20 C. Fa molt fred, però decideixo seguir les banderes fins el cim i aprofitar l'ocasió.
Al descens les condicions han empitjorat i no puc calçar els esquís fins ben passat el coll, aproximadament a la cota 5000. Quan ho faig el descens ja és més ràpid però es nota l'alçada i el desgast del fred. El nas se n'enrecordarà uns dies...
Un cop abaix ja tenim el cim al sac, però amb un cert regust...
El darrer dia de l'estada pinten una meteo esplèndida, decideixo tornar-hi amb un grupet que encara no ha fet cim. Pugem la nit abans a un refugi que hi ha al costat dels "barrels" a 3600m.
Després de convéncer a la guarda que no volem l'esmorzar a la una de la nit fem un bon sopar. Sortirem a les sis, massa tard ens diuen.
Una gran meteo ens acompanya tota l'ascensió, sol, sense vent i poc fred. Avui sí que en gaudeixo i em queda un bon record de la muntanya i de la gent que m'acompanya.
Fem una pujada força ràpida i en sis hores tornem a ser al refu, la guarda ens vol convidar a un refrigeri per celebrar-ho. Educadament li expliquem que volem baixar ràpid a celebrar la pujada d'en Poma.